És principi general el mandat de l’article 1.091 del Codi Civil disposa que “Les obligacions que neixen dels contractes tenen força de llei entre les parts i s’han de complir a l’acord amb els mateixos“. Aquest mandat es troba ratificat a l’article 1.258 que estableix que “Els contractes es perfeccionen pel mer consentiment i des de llavors obliga no només a el compliment del que expressament pactat, sinó també a totes les conseqüències que, segons la seva naturalesa, siguin conformes a la bona fe, l’ús ia la llei “. Així mateix, l’article 1.256 disposa que “La validesa i el compliment dels contractes no pot deixar-se a l’arbitri d’un un dels contractants”.

Davant d’aquest significat bàsic i essencial del pacta sunt servanda (el pactat obliga), de vegades esdevenen circumstàncies no només excepcionals, sinó extraordinàries, que afectin de manera a desaparició de la base objectiva del negoci, i que comporten, per anul·lació d’aquesta base o per una alteració radical i imprevisible, al fet que s’obri pas, per raons d’equitat i objectivitat, a l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus (mentre continuïn així les coses).

L’aplicació de la rebus sic stantibus pot comportar, segons els casos,  una resolució de el contracte o una modulació de l’acompliment de les obligacions assumides, la qual cosa requereix una ponderació molt raonada en cada supòsit concret no només de les circumstàncies sinó també dels efectes en cada cas.

Si per causa del Covid té problemes per abonar el lloguer del seu negoci, en Dret i Compromís l’assessorarem per superar aquesta situació de la millor manera. Som experts. Som de confiança.